dimarts, 19 de febrer del 2008

Sincronització coral·lina

Una de les coses que més m'impressionen és que animals tan primitius com els coralls, tinguin una sincronització tal, que milers i milers d'animalets expulsin els ous i l'esperma al mamteix moment. Tot succeeix una nit de primavera, una dies després de lluna plena, guiats per les marees i la lluna.

Aconsegueixen un gran èxit reproductiu, tant és així que formen unes estructures tan extenses com la Gran Barrera Australiana. Els esculls coral·lins conformen l'ecosistema marí més divers. No arriben a ocupar el 0.17% de la superfície marina, però constitueixen l’hàbitat per al 25% de les espècies marines.

El desenvolupament dels esculls està limitat a llocs relativament estables des del punt de vista ambiental. Necessita unes condicions ecològiques molt determinades (temperatures càlides, alta lluminositat i salinitat, immersió contínua i un onatge mot precís), per això només es troben a determinades zones del tròpic.

Meravelles com aquestes són molt importants de protegir, però el seu gran enemic, a part de l'extracció per al col·leccionisme, és l'escalfament global de les aigües, perque pateixen estrès fisiològic i moren, quedant el corall blanc (bleaching). Per aquest motiu, la única forma de conservar la zona de més diversitat i productivitat pesquera, és lluitar contra el canvi climàtic.

"Saber es relativamente fácil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera es siempre más duro." Aldoux Huxley