Tots els animals d'una mateixa espècie, inclús els més simples, es comuniquen entre ells. Les senyals emeses són reconegudes pels congèneres. Els animals socials estan dotats d'un alt psiquisme, com per exemple els cetacis, amb múltiples missatges.
Seguint amb el cas dels cetàcis, sobretot odontocets, la comunicació és sobretot tàctil (fregament entre animals), visual (com els salts i la posició del cos) i evidentment, auditiva. En canvi la funció olfactiva està molt atrofiada.
Poseeixen un llengutge amb missatges sonors molt individualitzats, regulars i dividit en seqüències de preguntes i respostes. Els dofins emeten sons d'una variabilitat infinita, un exemple són els xiulets, roncs, clicks... Fan servir la faringe per a produir els sons i les ones sonores s'amplifiquen amb el teixit adipòs de la part frontal del cap (meló). Aquests sons són emessos a una freqüència entre els 100 i els 150.ooo hz (l'home percep entre els 100 i els 15.000 hz).
Al rebre els so, perceven l'eco que es produiex al topar l'ona sonora amb qualsevol obstacle, els hi arriba per la mandívula inferior fins al pavelló auditiu, seguidament processen la informació. L'ecolocalització la utilitzen sobretot per a orientar-se, buscar les presses i l'intercanvi de missatges.
Els dofins necessiten comunicar-se entre si. Són capassos d'imitar un gran nombre de sons que no acostumen a emetre. Els juvenils aprenen de forma verosímil. Reben les senyals per part dels adults, les entenen, memoritzen i finalment apliquen. Els adults saben informar-se entre sí sobre la proximitat d'un perill i tàctiques de defesa o atac en grup.
Encara no s'han fet estudis definitius que demostrin que els dofins parlin de la mateixa forma que els humans, però existeixen moltes hipótesis, degut a que no tenim les claus de traducció per a aquest llenguatge. Però, per què no poden tenir un llenguatge com el nostre? De fet, perqué no el poden tenir, inclús un llengutge molt més complex, ja que tenen una evolució de 20 milions d'anys superior a la nostra, un cervell prodigiòs. El que no es pot negar és que són veritables animals sónics.
Seguint amb el cas dels cetàcis, sobretot odontocets, la comunicació és sobretot tàctil (fregament entre animals), visual (com els salts i la posició del cos) i evidentment, auditiva. En canvi la funció olfactiva està molt atrofiada.
Poseeixen un llengutge amb missatges sonors molt individualitzats, regulars i dividit en seqüències de preguntes i respostes. Els dofins emeten sons d'una variabilitat infinita, un exemple són els xiulets, roncs, clicks... Fan servir la faringe per a produir els sons i les ones sonores s'amplifiquen amb el teixit adipòs de la part frontal del cap (meló). Aquests sons són emessos a una freqüència entre els 100 i els 150.ooo hz (l'home percep entre els 100 i els 15.000 hz).
Al rebre els so, perceven l'eco que es produiex al topar l'ona sonora amb qualsevol obstacle, els hi arriba per la mandívula inferior fins al pavelló auditiu, seguidament processen la informació. L'ecolocalització la utilitzen sobretot per a orientar-se, buscar les presses i l'intercanvi de missatges.
Els dofins necessiten comunicar-se entre si. Són capassos d'imitar un gran nombre de sons que no acostumen a emetre. Els juvenils aprenen de forma verosímil. Reben les senyals per part dels adults, les entenen, memoritzen i finalment apliquen. Els adults saben informar-se entre sí sobre la proximitat d'un perill i tàctiques de defesa o atac en grup.
Encara no s'han fet estudis definitius que demostrin que els dofins parlin de la mateixa forma que els humans, però existeixen moltes hipótesis, degut a que no tenim les claus de traducció per a aquest llenguatge. Però, per què no poden tenir un llenguatge com el nostre? De fet, perqué no el poden tenir, inclús un llengutge molt més complex, ja que tenen una evolució de 20 milions d'anys superior a la nostra, un cervell prodigiòs. El que no es pot negar és que són veritables animals sónics.
1 comentari:
Hola, soms estudiants de la udg de Girona ( psicologia) i hem de realitzar un treball sobre el llenguatge dels dofins, i era per si algu ens podria donar més informació, comentar la comunicació etc.. Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada