Doncs bé, l'any passat vaig comprovar que pot existir aquesta connexió, i que la realitat sempre supera a la ficció.
Tot va començar en un viatge fins a la Patagònia. On vaig anar a fer un curs sobre les orques de Península Valdés (és la típica imatge de les orques que varen a la platja, per caçar llops o elefants marins).
El professor d’aquell curs era Beto Bubas, un guarda fauna que portava treballant 14 anys al parc de Punta Norte, estudiant la seva fauna i sobretot les orques que nedaven i caçaven per aquella costa.
Durant el curs, a part de la teoria anavem a fer avistaments d'orca des de la costa. Cada dia en Beto ens deia si podríem veure a les orques a quina hora a pareixerien (basant-se en el vent predominant i la marea), i evidentment l'encertava gairebé de ple. L'últim dia va ser espectacular, vam ser dels pocs privilegiats, en veure un atac de les orques a una balena, a més a més de una infinitat de varaments a la platja per caçar als llops marins.
Al dia següent ens va explicar com va ser el primer cop que va tenir contacte amb elles. Estava treballant, a la platja, fent fotografies, mesurant la temperatura de l'aigua... i de cop una de les orques li va tirar un grapat d'algues i ell li va tornar, així van començar a jugar, fins al punt que es deixaven tocar, el seguien quan anava emb el kaiac... semblaven les seves mascotes. Aquesta relació es va mantenir fins que el parc es va eseventar que farien un reportatge sobre aquest guardafauna, i per raons de normes del Parc no podia seguir treballant alla, no es podia baixar a la platja. Al final ens va ensenyar un video del retrovament amb les orques, dos anys després de no estar en aquella platja. Va ser impressionant, el reconeixien i jugaven amb ell com sempre. No sé com explicar aquella sensació que es notava al veure el video, havia una complicitat increible entre aquels animals i en Beto.
Us he posat el reportatge que van fer-li, està en anglès però val la pena mirar-lo. (clickeu la foto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada