Conversa de besucs

De que es pot parlar desprès del 25F, doncs del súperdebat.
Va ser un programa mesurat mil·limètricament, Zapatero i Rajoy sabien que dir en cada moment, com i en un temps precís. Cadascú deia la seva i recriminant, de tant en tant, la feina de l’altre. Semblava un “copy-paster” dels seus mítings, però en comptes de parlar davant de cent persones, parlaven davant del seu oponent. Això si, pel mig del discurs, li deien mentider a l’altre, sense donar unes xifres concretes que els recolzessin.
Em va donar la sensació que estava davant d’una conversa de besucs. I que difícilment hagin convençut a la gent que està indecisa, excepte al Follonero, perquè Zapatero va esmentar primer a Javier Bardem.

"Ni tan sols un deu pot canviar en derrota la victòria de qui s’ha vençut a sí mateix." (Buda)

L'home que susurrava a les orques

Existeixen moltes llegendes sobre persones que tenen un vincle especial amb alguns animals. On sembla que hi hagi una comunicació mútua, i s'entenguin.
Doncs bé, l'any passat vaig comprovar que pot existir aquesta connexió, i que la realitat sempre supera a la ficció.
Tot va començar en un viatge fins a la Patagònia. On vaig anar a fer un curs sobre les orques de Península Valdés (és la típica imatge de les orques que varen a la platja, per caçar llops o elefants marins).
El professor d’aquell curs era Beto Bubas, un guarda fauna que portava treballant 14 anys al parc de Punta Norte, estudiant la seva fauna i sobretot les orques que nedaven i caçaven per aquella costa.
Durant el curs, a part de la teoria anavem a fer avistaments d'orca des de la costa. Cada dia en Beto ens deia si podríem veure a les orques a quina hora a pareixerien (basant-se en el vent predominant i la marea), i evidentment l'encertava gairebé de ple. L'últim dia va ser espectacular, vam ser dels pocs privilegiats, en veure un atac de les orques a una balena, a més a més de una infinitat de varaments a la platja per caçar als llops marins.
Al dia següent ens va explicar com va ser el primer cop que va tenir contacte amb elles. Estava treballant, a la platja, fent fotografies, mesurant la temperatura de l'aigua... i de cop una de les orques li va tirar un grapat d'algues i ell li va tornar, així van començar a jugar, fins al punt que es deixaven tocar, el seguien quan anava emb el kaiac... semblaven les seves mascotes. Aquesta relació es va mantenir fins que el parc es va eseventar que farien un reportatge sobre aquest guardafauna, i per raons de normes del Parc no podia seguir treballant alla, no es podia baixar a la platja. Al final ens va ensenyar un video del retrovament amb les orques, dos anys després de no estar en aquella platja. Va ser impressionant, el reconeixien i jugaven amb ell com sempre. No sé com explicar aquella sensació que es notava al veure el video, havia una complicitat increible entre aquels animals i en Beto.
Us he posat el reportatge que van fer-li, està en anglès però val la pena mirar-lo. (clickeu la foto)

Sincronització coral·lina

Una de les coses que més m'impressionen és que animals tan primitius com els coralls, tinguin una sincronització tal, que milers i milers d'animalets expulsin els ous i l'esperma al mamteix moment. Tot succeeix una nit de primavera, una dies després de lluna plena, guiats per les marees i la lluna.

Aconsegueixen un gran èxit reproductiu, tant és així que formen unes estructures tan extenses com la Gran Barrera Australiana. Els esculls coral·lins conformen l'ecosistema marí més divers. No arriben a ocupar el 0.17% de la superfície marina, però constitueixen l’hàbitat per al 25% de les espècies marines.

El desenvolupament dels esculls està limitat a llocs relativament estables des del punt de vista ambiental. Necessita unes condicions ecològiques molt determinades (temperatures càlides, alta lluminositat i salinitat, immersió contínua i un onatge mot precís), per això només es troben a determinades zones del tròpic.

Meravelles com aquestes són molt importants de protegir, però el seu gran enemic, a part de l'extracció per al col·leccionisme, és l'escalfament global de les aigües, perque pateixen estrès fisiològic i moren, quedant el corall blanc (bleaching). Per aquest motiu, la única forma de conservar la zona de més diversitat i productivitat pesquera, és lluitar contra el canvi climàtic.

"Saber es relativamente fácil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera es siempre más duro." Aldoux Huxley

Documental National Geographic

Aquest video explica com es produeix "El cant de les Balenes", per a acabar de complimentar amb l'entrada anterior. El documentals de NG no són dels meus favorits, però aquest està prou bé.
http://video.google.es/videoplay?docid=4816892245586951846

El llenguatge dels dofins

Tots els animals d'una mateixa espècie, inclús els més simples, es comuniquen entre ells. Les senyals emeses són reconegudes pels congèneres. Els animals socials estan dotats d'un alt psiquisme, com per exemple els cetacis, amb múltiples missatges.
Seguint amb el cas dels cetàcis, sobretot odontocets, la comunicació és sobretot tàctil (fregament entre animals), visual (com els salts i la posició del cos) i evidentment, auditiva. En canvi la funció olfactiva està molt atrofiada.
Poseeixen un llengutge amb missatges sonors molt individualitzats, regulars i dividit en seqüències de preguntes i respostes. Els dofins emeten sons d'una variabilitat infinita, un exemple són els xiulets, roncs, clicks... Fan servir la faringe per a produir els sons i les ones sonores s'amplifiquen amb el teixit adipòs de la part frontal del cap (meló). Aquests sons són emessos a una freqüència entre els 100 i els 150.ooo hz (l'home percep entre els 100 i els 15.000 hz).
Al rebre els so, perceven l'eco que es produiex al topar l'ona sonora amb qualsevol obstacle, els hi arriba per la mandívula inferior fins al pavelló auditiu, seguidament processen la informació. L'ecolocalització la utilitzen sobretot per a orientar-se, buscar les presses i l'intercanvi de missatges.
Els dofins necessiten comunicar-se entre si. Són capassos d'imitar un gran nombre de sons que no acostumen a emetre. Els juvenils aprenen de forma verosímil. Reben les senyals per part dels adults, les entenen, memoritzen i finalment apliquen. Els adults saben informar-se entre sí sobre la proximitat d'un perill i tàctiques de defesa o atac en grup.
Encara no s'han fet estudis definitius que demostrin que els dofins parlin de la mateixa forma que els humans, però existeixen moltes hipótesis, degut a que no tenim les claus de traducció per a aquest llenguatge. Però, per què no poden tenir un llenguatge com el nostre? De fet, perqué no el poden tenir, inclús un llengutge molt més complex, ja que tenen una evolució de 20 milions d'anys superior a la nostra, un cervell prodigiòs. El que no es pot negar és que són veritables animals sónics.

Presentació

Sóc la Míriam, i per fi començo a escriure en el blog.
De fet va ser ahir, en mig d'una classe de dues hores d'ètica, que em vaig inspirar i vaig pesar en el que podia escriure aqui.
Dons bé, ahir vaig descobrir com no s'ha de fer una comunicació oral, conferència o classe, si no vols que la gent marxi amb un mal sabor de boca, o mal de cap.
Per ser breu confesaré que el famos "eehh" pot sonar horroròs i que fer metàfores o comparacións, depen de quin tipus, poden ser odioses. Això si, els conceptes queden clars...
Per acabar només dir, que desitjo poder fer bones entrades en aquest blog, que us interessin les meves aportacions i que coneguem coses noves, ja que com diu el poeta senegalès Baba Dioum: " Només protegim allò que estimem. Només estimem allò que coneixem. Nomès coneixem allò que ens han ensenyat."
Fins aviat