divendres, 20 de juny del 2008

Proyecto de reintroducción de Foca monge en MAllorca y Cataluña

ROSA FERRIOL. PALMA. Si todo va bien, un viejo amigo del mar balear podría volver a nadar en nuestras aguas transparentes. Se trata del vell marí, una especie que desapareció a mitad del siglo XX a causa de la "persecución directa que sufrió". En la presentación del libro El vell marí, una absència reversible, el conseller de Medio Ambiente, Miquel Àngel Grimalt, avanzó que su departamento contribuirá a recuperar la foca monje e intentará, "si es viable", reintroducirla en las islas. Por ello, la Conselleria ha propuesto al Ministerio impulsar un plan global sobre esta especie en el Mediterráneo occidental ya que dicho animal se extinguió recientemente de la costa de Marruecos, aunque es posible que algún ejemplar todavía sobreviva en Argelia.El conseller explicó que este proyecto permitiría evaluar la posibilidad y conveniencia de llevar acabo iniciativas para reintroducir en nuestras aguas el vell marí, que supone la extinción más reciente de la fauna insular. Sin embargo, destacó que lo prioritario es proteger y conservar este ejemplar. "El buen estado medioambiental del mar balear deben servir para crear el hábitat adecuado para reintroducirlo", explicó Grimalt. El autor del libro, Joan Mayol, jefe del Servicio de Protección de Especies, señaló que Cabrera, el norte de Menorca y la costa de Artà son los espacios marinos que servirían para recuperar la foca monje, "un animal que se caracteriza por su gran movilidad ya que puede pasar varias semanas en el mar aunque necesita la tierra para reproducir". Mayol además resaltó la existencia de importantes reservas marinas también favorecería su recuperación.La foca mediterránea figura en la lista de las diez especies con mayor riesgo de extinción de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza. El titular de Medio Ambiente puntualizó que la recuperación de este viejo amigo del mar balear sería posible gracias al "cambio de mentalidad social respecto a la natura, una situación muy diferente de los años 50". Mayol recordó que la principal causa de la desaparición del vell marí en las islas fue "la persecución de esta especie". De hecho, la imagen que ilustra esta página corresponde a "la última foca monje de Balears, que fue abatida a tiros por un Guardia Civil en Cala Tuent en abril de 1958".El autor de la obra explicó que hace unos diez días un equipo de la Conselleria se trasladó a Grecia para presenciar la liberación de un ejemplar recuperado. "Se demostró que en Grecia se mantiene una población importante con un mar biológicamente mucho más pobre que el balear. Por tanto, es posible que el vell marí viva en las islas", explicó Mayol. Según sus datos, en las costas de Grecia y Turquía hay entre 200 y 300 focas monjes. Una ausencia reversibleEl vell marí, una absència reversible, obra de Joan Mayol, es el cuarto volumen de la colección Galería Balear de Especies, que anteriormente publicó libros sobre el buitre negro, el ferreret y las lagartijas de las islas. La publicación, editada por Baltar & Associats, recoge medio centenar de imágenes de vells marins capturados en las islas y de otros ejemplares que habitan en las costas de Grecia, Turquía y Sáhara. Manu Sanfélix y Francesc Avellà son dos de los diez fotógrafos que han aportado el material que ilustra esta publicación, que puede adquirirse en las librerías por 15 euros.Con la colaboración de Fundació Territori i Paisatje, Medio Ambiente tiene previsto para primavera o verano una exposición itinerante sobre esta especie.

Un Vell marí per Mallorca

Medio Ambiente confirma en un 90% que el animal visto el domingo por un submarinista podría tratarse de una foca monje
I.OLAIZOLA. PALMA. "Por sus dimensiones, entre 2,80 y 3 metros, y su color blanco y la completa inmovilidad en la que se mantenía, pensé que se trataba de algún tipo de cetáceo muerto. Estaba quieta, relajada, como si estuviera dormida. Pero, cuando me estaba acercando, se giró de repente y me miró con su gran boca abierta. Aunque me sobresalté y me aparté, en ningún momento mostró una actitud agresiva".Este es parte del relato de Alvaro Garí, el privilegiado submarinista que el domingo pudo contemplar a un vell marí en una pequeña gruta de un lugar de la costa mallorquina situado entre los municipios de Calvià y Valldemossa, ubicación exacta que el conseller de Medio Ambiente, Miquel Àngel Grimalt, no quiso desvelar al tiempo que insistía en pedir prudencia: "es muy importante no molestarlos, no acercarse a más de cien metros y, en caso de que lo hagan ellos, dejarles hacer. Por eso pido prudencia y respeto para este ejemplar que ha aparecido en nuestras costas y que, en estos momentos, podemos decir a un 90% que se trata de un vell marí". El conseller reveló además que desde el mes de mayo se han producido cuatro avistamientos de este ejemplar, todos ellos en el tramo de costa mencionado."Todo empezó cuando un grupo de submarinistas alemanes me alertaron de que había algo en la cueva. Me sumergí y fui a ver de qué se trataba. Cuando se giró y me vio, me semioculté en una roca situada a la entrada de la gruta, una oquedad situada a unos cinco metros de profundidad, y desde allí pude contemplar como nadaba en su interior a lo largo de unos diez minutos. Le hice fotos pero la visibilidad en el interior de la cueva era muy mala", afirmaba ayer Garí mostrando unas imágenes en las que apenas se intuía el ejemplar."Todo acabó cuando se acercó un compañero y la foca pareció percatarse de su presencia y escapó rápidamente, a una gran velocidad. Ya no la vimos más", concluyó su relató el submarinista.Por su parte, Grimalt insistió en pedir prudencia y respeto a todos los particulares que vean al ejemplar de foca monje al tiempo que reclamaba su colaboración instándoles a comunicar estos avistamientos bien a la conselleria de Medio Ambiente o a la conselleria de Pesca."Todavía no sabemos si se trata de un vell marí o de un foca atlántica, pero tras analizar las imágenes que nos ha facilitado Garí podríamos asegurar en un 90% que se trata de un vell marí, especie que desapareció de nuestro litoral ahora hace cincuenta años", recordó el conseller.Grimalt recalcó que, cuando se determine el sexo del ejemplar aparecido en aguas mallorquinas, éste hecho podría favorecer futuros convenios con otros países donde pervive este mamífero marino para conseguir ejemplares con los que intentar una reintroducción en Balears.Joan Mayol, jefe del servicio de Protección de Especies de la conselleria de Medio Ambiente, pese a que bromeó sobre el hecho de que el vell marí ha optado por la franja costera mencionada, indicó que Cabrera sería el lugar idóneo para esta reintroducción, sitio con el que coincidió Patricia Arbona, directora general de Pesca, junto a la reserva del Migjorn. "Es una noticia cargada de ilusión", resaltó.Mayol señaló que se desconoce de donde proviene el animal aunque reveló que la mayoría de los quinientos ejemplares de esta especie en grave peligro de extinción se hallan en Mauritania, Marruecos, Madeira y en Grecia y Turquía en el Mar Egeo.

dilluns, 16 de juny del 2008

Altos niveles de mercurio contribuyen a la elevada mortalidad de delfines

ScienceDaily (Jun. 11, 2008) — Monash University research into heavy metal contaminant levels in dolphins from Port Phillip Bay and the Gippsland Lakes has revealed high mercury levels may be a contributing factor to dolphin deaths.
Researchers from the School of Biological Sciences have confirmed levels of mercury found in the dolphins were within a range considered to cause negative health and mental effects and were higher than mercury levels found in populations around the world.
Supervisory researcher Dr Ross Thompson said the mercury concentrations in 20 live and eight dolphins which died after becoming stranded, collected over the last two years, were measured by Honours student Alissa Monk. Levels in the dead dolphins averaged 3.45 milligrams of mercury per kilogram of tissue compared to 1.32 mg/kg in living dolphins.
"Mercury levels detected are sufficient to cause significant health impacts and were comparable to those found in areas of the world that are considered highly polluted, including the Mediterranean Sea," Dr Thompson said.
Mercury has been shown in previous national studies to bioaccumulate in dolphins, but this is the first study to find particularly high levels in stranded animals in coastal Victoria. Bioaccumulation is the food chain process whereby smaller fish containing mercury are eaten by larger mercury contaminated fish, which are then consumed by dolphins, who can consume up to ten kilograms of fish a day. Mercury levels found in fish were considered low (<0.5 mg/kg) and were fine for human consumption.
"Dolphins may be becoming stranded as a direct consequence of mercury contamination which damages their neurological system. They become potentially confused and disorientated, and strand themselves. Even the apparently healthy dolphins had high levels of mercury which put them at risk of future health complications," Dr Thompson said.
Dr Thompson said mercury is likely to have come from the sediments of the Bay and researchers are concerned that dredging activities may increase the dolphins' exposure.
"Sediment contains mercury, which is likely to have originated from historical gold mining sites where mercury was used in gold processing, as well as from other industrial sources. Over time, the mercury has been washed down through waterways, including the Yarra River, and come to rest on the bottom of the Bay," Dr Thompson said.
Dr Thompson said it was critical that further studies were done throughout the bay dredging process to ensure any further decline in dolphin health could be identified and managed.
The School of Biological Sciences research was supported by Coastcare, West Gippsland CMA, the Gippsland Lakes Board and the Dolphin Research Institute.

dimarts, 4 de març del 2008

Prou d'abaixar-se els pantalons

Després de la protesta que va tenir lloc a Girona i la manifestació de Madrid, avui no puc deixar de comentar ni recolzar cap altre cosa.
Aquesta protesta va tenir com a lema “Prou d’abaixar-se els pantalons. Per la dignitat en la investigació”. Es pretén que es millorin les condicions de treball dels investigadors, ja que la cobertura de la seguretat social és molt pobre o nul·la en molts casos. A més a més, les beques que s’ofereixen deixen molt que desitjar, tant en la quantitat que abonen, com en la quantitat que s’ofereixen.
El que no pot ser, és que havent el personal suficient i necessari per a realitzar molts més estudis, i molta gent motiva (com jo) que vol fer investigació, no ho facin per culpa de les condicions de sou, perquè moltes vegades has de treballar “per amor a l’art” fins que no trobes una beca que et subvencioni.
Amb la situació actual, estan aconseguint que cada cop a la gent li costi més plantejar-se la possibilitat de treballar dins del món de la investigació.
Un altre problema que veig, és el fet que si has aconseguit fer un doctorat i no segueixes treballant a la universitat, les possibilitats de trobar feina són molt complicades, perquè no et volen pagar el corresponent al teu nivell, i en el contracte constes com a tècnic.
Per això vull recolzar i animar a tots els grans investigadors (sobretot becaris) que tenim per aquestes contrades. I animar-los per a que no decaigui el nivell que té la investigació a Girona i a la resta del país.
"El treball és un títol natural per a la propietat del futur del mateix, i la llegislació que no respecti aquest principi és intrínsecament injusta." Jaime Luciano Balmes

dimarts, 26 de febrer del 2008

Conversa de besucs

De que es pot parlar desprès del 25F, doncs del súperdebat.
Va ser un programa mesurat mil·limètricament, Zapatero i Rajoy sabien que dir en cada moment, com i en un temps precís. Cadascú deia la seva i recriminant, de tant en tant, la feina de l’altre. Semblava un “copy-paster” dels seus mítings, però en comptes de parlar davant de cent persones, parlaven davant del seu oponent. Això si, pel mig del discurs, li deien mentider a l’altre, sense donar unes xifres concretes que els recolzessin.
Em va donar la sensació que estava davant d’una conversa de besucs. I que difícilment hagin convençut a la gent que està indecisa, excepte al Follonero, perquè Zapatero va esmentar primer a Javier Bardem.

"Ni tan sols un deu pot canviar en derrota la victòria de qui s’ha vençut a sí mateix." (Buda)

dijous, 21 de febrer del 2008

L'home que susurrava a les orques

Existeixen moltes llegendes sobre persones que tenen un vincle especial amb alguns animals. On sembla que hi hagi una comunicació mútua, i s'entenguin.
Doncs bé, l'any passat vaig comprovar que pot existir aquesta connexió, i que la realitat sempre supera a la ficció.
Tot va començar en un viatge fins a la Patagònia. On vaig anar a fer un curs sobre les orques de Península Valdés (és la típica imatge de les orques que varen a la platja, per caçar llops o elefants marins).
El professor d’aquell curs era Beto Bubas, un guarda fauna que portava treballant 14 anys al parc de Punta Norte, estudiant la seva fauna i sobretot les orques que nedaven i caçaven per aquella costa.
Durant el curs, a part de la teoria anavem a fer avistaments d'orca des de la costa. Cada dia en Beto ens deia si podríem veure a les orques a quina hora a pareixerien (basant-se en el vent predominant i la marea), i evidentment l'encertava gairebé de ple. L'últim dia va ser espectacular, vam ser dels pocs privilegiats, en veure un atac de les orques a una balena, a més a més de una infinitat de varaments a la platja per caçar als llops marins.
Al dia següent ens va explicar com va ser el primer cop que va tenir contacte amb elles. Estava treballant, a la platja, fent fotografies, mesurant la temperatura de l'aigua... i de cop una de les orques li va tirar un grapat d'algues i ell li va tornar, així van començar a jugar, fins al punt que es deixaven tocar, el seguien quan anava emb el kaiac... semblaven les seves mascotes. Aquesta relació es va mantenir fins que el parc es va eseventar que farien un reportatge sobre aquest guardafauna, i per raons de normes del Parc no podia seguir treballant alla, no es podia baixar a la platja. Al final ens va ensenyar un video del retrovament amb les orques, dos anys després de no estar en aquella platja. Va ser impressionant, el reconeixien i jugaven amb ell com sempre. No sé com explicar aquella sensació que es notava al veure el video, havia una complicitat increible entre aquels animals i en Beto.
Us he posat el reportatge que van fer-li, està en anglès però val la pena mirar-lo. (clickeu la foto)

dimarts, 19 de febrer del 2008

Sincronització coral·lina

Una de les coses que més m'impressionen és que animals tan primitius com els coralls, tinguin una sincronització tal, que milers i milers d'animalets expulsin els ous i l'esperma al mamteix moment. Tot succeeix una nit de primavera, una dies després de lluna plena, guiats per les marees i la lluna.

Aconsegueixen un gran èxit reproductiu, tant és així que formen unes estructures tan extenses com la Gran Barrera Australiana. Els esculls coral·lins conformen l'ecosistema marí més divers. No arriben a ocupar el 0.17% de la superfície marina, però constitueixen l’hàbitat per al 25% de les espècies marines.

El desenvolupament dels esculls està limitat a llocs relativament estables des del punt de vista ambiental. Necessita unes condicions ecològiques molt determinades (temperatures càlides, alta lluminositat i salinitat, immersió contínua i un onatge mot precís), per això només es troben a determinades zones del tròpic.

Meravelles com aquestes són molt importants de protegir, però el seu gran enemic, a part de l'extracció per al col·leccionisme, és l'escalfament global de les aigües, perque pateixen estrès fisiològic i moren, quedant el corall blanc (bleaching). Per aquest motiu, la única forma de conservar la zona de més diversitat i productivitat pesquera, és lluitar contra el canvi climàtic.

"Saber es relativamente fácil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera es siempre más duro." Aldoux Huxley